11 novembre 1918: Hem de celebrar la "victòria"?

És el centenari de l'armistici de l'11 de novembre de 1918. El va seguir el Tractat de Versalles. Aquest tractat, punitiu per als derrotats, no era un tractat de pau. Va ser l'origen de l'ascens del nazisme a Alemanya i Àustria, del feixisme a Itàlia i de la Segona Guerra Mundial.

El nombre de víctimes d'aquest conflicte mundial, que va durar poc més de quatre anys, va ser espantós: 18 milions de persones van morir, de les quals poc més de la meitat eren soldats. Per a l'Estat francès: 1,4 milions de soldats i 300.000 civils morts, més de 4 milions de ferits en una guerra que res podria justificar, segons el Partit de la Nació Occitana, però que s'explica pel conflicte entre l'imperialisme francès i alemany.

L'exèrcit francès va enviar a la mort a milers de soldats occitans i a altres pobles de França per recuperar d'Alemanya un territori que era i continua sent ètnicament alemany: Alsàcia.

Occitània va pagar un alt preu per aquest conflicte, que no li concerneix en absolut.
Una generació de Occitans a la flor de la vida va ser delmada. La seva mort va accelerar el declivi de la nostra llengua nacional, l'occità.

El Partit de la Nació Occitana creu que no és el moment per a una celebració indecent d'una carnisseria i menys encara d'una victòria pírrica. Més aviat, és hora de reflexionar i recordar als nostres estimats difunts.

Qui no va tenir en la seva família a una persona morta o ferida en aquesta guerra atroç que hagués pogut ser evitada i que hagués pogut evitar la Segona Guerra Mundial?

Desenes de municipis occitans van erigir monuments als morts "pacifistes" que, com els de Genciòus o Anhana, proclamen "Maudite soit la guerre” (maleïda sigui la guerra) o "La guerra qu'an volguda es la  guerra  a la  guerra   / Son morts per la nostra terra e per tota la terra "  (la guerra que han volgut és la  guerra a  la guerra / són morts per la nostra terra i per tota la terra).

L'Europa unida, malgrat totes les seves imperfeccions, és el resultat d'aquests dos conflictes sagnants.
Va ser dissenyada   pels seus fundadors per prevenir la guerra i establir definitivament la pau entre els pobles d'Europa que s’esbudellen tan ràpidament.

El Partit de la Nació Occitana convida els votants a recordar això durant les eleccions europees del pròxim any.

El Partit de la Nació Occitana no es reconeix en la lluita maniquea que Emmanuel Macron ens convida a liderar a favor de progressisme i en contra del que ell anomena nacionalisme i populisme.

L'actual Unió Europea reuneix Estats que majoritàriament estan formats per aquests conflictes o per conflictes més antics; alguns neguen l'existència de diverses nacions dins d'ells o els deixen només una autonomia relativa.
 

Per contra, el Partit de la Nació Occitana advoca per una Unió Europea dels pobles, que reconegui el dret dels catalans, bascos, occitans, etc. a un Estat independent en les mateixes condicions que els francesos, espanyols i italians.

08/11/2018

Partit de la Nació Occitana, 14-18